Fundació
La nostra acció cultural
Llibres d'assaig
Els publiquem en col·laboració amb diverses editorials, amb la intenció de crear debat sobre temes educatius.

Una escola per a la vida
Nuccio Ordine
Ordine N. (2018). Una escola per a la vida. Barcelona: Editorial Arcàdia
Recull la conferència que el professor i filòsof italià Nuccio Ordine va pronunciar l’1 de març de 2018 a l’auditori de l’escola amb motiu del 50è aniversari de l’escola Frederic Mistral.
“L’aniversari d’una escola és sempre una cita important. Només cal recordar, per confirmar-ho, una frase atribuïda a Victor Hugo, el gran novel·lista francès (de fet, no sembla que es trobi en cap dels seus escrits, però podríem dir que tots ells s’ajusten a la idea): “Obrir una escola significa tancar una presó”. Tota la meva conferència tindrà com a rerefons aquesta frase.”
Podeu veure la conferència al nostre canal de Youtube.
Mirades sobre l’educació
Josep Maria Esquirol, Ernest Maragall, Estrella Montolío i Cristina Pujades

Esquirol J. M. Maragall E. Montolío E. Pujades C. (2018). Mirades sobre l’educació. Barcelona: Editorial Arcàdia
Relat de la taula rodona que va tancar l’acte de presentació del Projecte Educatiu de les escoles de la Fundació Collserola (PEC) i la celebració del 50è aniversari de l’escola Frederic Mistral, el dilluns 14 de maig del 2018, a l’auditori AXA de Barcelona.
“En la societat del s. XXi, l’educació entra en una nova dimensió i ha de canviar per donar resposta a les noves exigències. En aquest context, les escoles hem d’actualitzar la nostra proposta pedagògica i sortir de la zona de confort. Les nostres famílies demanen valentia en l’aposta pel canvi pedagògic i, alhora, garanties i rigor en els resultats educatius. Trobar aquest equilibri és l’objectiu del nostre Projecte Educatiu.”
Podeu veure la cloenda al nostre canal de Youtube.
Les dimensions del temps
Xavier Antich, Maria Jesús Comellas, Joan Manuel del Pozo, Marina Subirats

Antich, X.; Comellas, M. J.; del Pozo, J. M. i Subirats, M. (2017). Les dimensions del temps. Barcelona: Editorial Arcàdia
El curs en què l’escola Frederic Mistral celebrava el 50 aniversari del seu naixement, presentàvem el llibre “Les dimensions del temps”, recull del conjunt de conferències que, el curs 2016/2017, entre els mesos de febrer i març, vam organitzar dins del cicle Reflexions a l’escola.
En aquest cicle ens vam plantejar reflexionar sobre la incidència del temps en l’educació, en les nostres vides però també en la història i les manifestacions artístiques; com ja és habitual, per parlar-nos-en, vam comptar amb la presència de quatre ponents destacats que, cadascú des del seu camp, ens va aportar la seva visió d’un tema tan poc tangible com el temps.
Podeu veure les conferències al nostre canal de Youtube.
El sentit de la política
Bassas, A.; Orriols, Ll.; Pérez Oliva, M i Requejo, F. (2016). El sentit de la política. Barcelona: Editorial Arcàdia

Bassas, A.; Orriols, Ll.; Pérez Oliva, M i Requejo, F. (2016). El sentit de la política. Barcelona: Editorial Arcàdia
Vam dedicar la sisena edició del cicle de conferències Reflexions a l’escola a analitzar i reflexionar al voltant d’un tema tan present i controvertit com la Política. Des del primer moment vam veure que ens plantejàvem un tema complex pels temps que estem vivint, els canvis socials i la necessitat d’anar-nos fent criteri davant l’allau d’informació que rebem, sovint contradictòria. Preteníem, i en gran mesura vam aconseguir, crear un espai de reflexió col·lectiva sobre el sentit de la política i entendre la política actual des de la perspectiva de la seva funció social i des de l’òptica dels mitjans de comunicació.
Podeu veure les conferències al nostre canal de Youtube.
El vertigen digital
Vicent Partal, Imma Tubella, Daniel Innerarity, Gregorio Luri

Partal V.; Tubella, I.; Innerarity, D. i Luri, G. (2015). El vertigen digital. Barcelona: Editorial Arcàdia
El procés que hem anomenat revolució digital ha canviat els nostres hàbits i s’ha fet present en tots els àmbits de la nostra vida; especialment en el procés d’aprenentatge i en l’accés a la informació. El que no fa gaire consideràvem un escenari de ciència-ficció ha esdevingut avui una realitat consistent. S’està definint la nova condició de ciutadania digital. Mestres i famílies ens trobem amb la dificultat afegida d’educar en allò que tot just també estem aprenem. Per aquest motiu, per ajudar-nos, compartir les nostres vivències i establir criteris junts, vam organitzar un cicle de conferències dedicat al tema.
Podeu veure les conferències al nostre canal de Youtube.
Podem educar el futur?
Anna Cabré, Ángel Gabilondo, Carlos García Gual, Joan Subirats

Cabré, A.; Gabilondo, Á.; García Gual, . i Subirats, J. (2014). Podem educar el futur? Barcelona: Editorial Arcàdia
Eduquem ara però ho fem pensant en el futur i, sovint, ens plantegem si el que fem és prou adequat perquè els nostres fills i filles, el nostre alumnat, tinguin demà les eines necessàries per ser uns bons ciutadans, perquè sàpiguen gestionar el seu futur i viure responsablement, i perquè contribueixin a crear una societat millor. Un futur poc previsible que, sens dubte, serà radicalment diferent del nostre present. El curs 2013-2014, amb la voluntat de seguir tractant temes lligats directament amb l’educació, i amb l’objectiu d’ampliar les mires per intentar encarar els nous desafiaments i reptes que aquest futur incert ens planteja, ens vam proposar reflexionar a l’entorn de la possibilitat d’educar el futur
La sostenibilitat, una utopia?
Ramon Folch, Marina Garcés, Antonio Turiel i Jorge Wagensberg

Folch R.; Garcés, M.; Turiel A. i Wagensberg J. (2013). La sostenibilitat, una utopia? Barcelona: Editorial Arcàdia
Recull del tercer cicle de conferències celebrat a la Fundació Collserola sota el títol “Reflexions a l’escola”, on vam endegar una reflexió sobre alguns aspectes a l’entorn de la sostenibilitat i el conjunt de problemes que se’n deriven. El canvi climàtic, originat per l’acció humana sobre el planeta Terra, és una realitat i, avisen veus expertes, estem arribant a un punt de no retorn. Per això ens va semblar oportú organitzar reflexionar i abordar aquesta qüestió educativa difícil però inajornable.
El pensament crític
Iñaki Gabilondo, José Luis Pardo, Antoni Puigverd i Vicente Verdú

Gabilondo, I.; Pardo, J. L.; Puigverd, A. i Verdú, V. (2012). El pensament crític. Barcelona: Editorial Arcàdia
El febrer i març del 2012 ens vam proposar reflexionar sobre “El pensament crític” amb quatre conferències i publicar un llibre que en recollís el contingut. Vivim en l’anomenada societat de la informació. Les persones tenim accés pràcticament a tot allò que l’ésser humà pot saber. La dificultat sorgeix, però, quan hi hem d’inferir coneixement i generar criteri. Si volem que els nostres alumnes assoleixin criteri propi, els hem d’educar per aconseguir-ho. I això, des d’escola, ho hem de dur a terme afavorint, d’una banda, els estímuls intel·lectuals i defugint, de l’altra, l’adoctrinament.
La societat del benestar
Josep M. Bricall, Antón Costas, Joan Majó, Alfredo Pastor

Bricall, J. M.; Costas, A.; Majó, J. i Pastor, A. (2011). La societat del benestar. Barcelona: Editorial Arcàdia
El calendari oficial del curs 2010-2011 va introduir una setmana de vacances a l’hivern. A la Fundació Collserola, vam dedicar-la a la formació dels mestres. Volíem, però, anar més enllà del que és habitual i tractar amb profunditat algun tema, complex i actual, que demanés temps i especialització: vam decidir parlar de la crisi de la societat del benestar. Vam estructurar la setmana a l’entorn de quatre ponències, a càrrec de quatre especialistes de primer nivell, seguides d’un col·loqui, i vam tancar la setmana amb una taula rodona de tots els participants. El llibre, publicat en col·laboració amb l’editorial Arcàdia, recull les ponències que van tenir lloc durant aquella setmana.
Occident al segle XX
Fritz Stern

Stern, F. (2009). Occident al segle XX. Autodestrucció i reconstrucció, triomf i deliri. Barcelona: Editorial Arcàdia
Recull de tres conferències que Fritz Stern va realitzar al Centre d’Història del segle XX de Jena (Alemanya), la primavera del 2007. Stern va reflexionar sobre el període històric comprès entre la “Segona guerra dels Trenta Anys” (1914-1945) i la descomposició de la Unió Soviètica. Stern defensa la visió de la història com un procés obert en el qual “cada ciutadà hauria de participar en la seva construcció”.
L’imperatiu intercultural
Ramin Jahanbegloo

Jahanbegloo, R. (2008). L’imperatiu intercultural. Barcelona: Editorial Arcàdia
El mes de juny de 2008, el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo va pronunciar una conferència a la Fundació Collserola. En la seva conferència, Jahanbegloo va defensar que “si promovem una millor comprensió de l’altre, i recorrem al millor de cada cultura, el diàleg podria contribuir a generar nous impulsos de creativitat en les societats”. Aquell mateix any, juntament amb l’editorial Arcàdia, publicàvem el llibre de la conferència.
L’educació de la llibertat
Marc Fumaroli

Fumaroli, M. (2007) L’educació de la llibertat. Barcelona: Editorial Arcàdia
La família i l’escola, quan eduquem, hem de tenir presents, no només, les característiques personals dels nostres fills i alumnes, sinó, també, el context social i cultural que emmarca i condiciona qualsevol procés educatiu. La tecnologia només és vertaderament útil quan està al servei del criteri i no pot substituir, en paraules de Marc Fumaroli, l’exercici natural de l’esperit crític.
Els reptes de l’educació en la modernitat líquida
Zygmunt Bauman

Bauman, Z. (2007). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. Barcelona: Editorial Arcàdia
El curs 2005/2006, Zigmunt Bauman va venir a l’escola per fer-nos una conferència sobre Educació en la modernitat líquida. En la seva conferència, Bauman, ens va parlar d’una modernitat líquida, on la fonamentació de les coses és, per definició, més complexa i més insegura però, també, més lúcida. El curs següent, conjuntament amb l’editorial Arcàdia, la publicàvem en un llibre.
Las cinco mentes del futuro
Howard Gardner

Gardner H. (2005). Las cinco mentes del futuro. Barcelona: Editorial Paidós
Edició especial per a la Fundació Collserola de l’assaig educatiu on el psicòleg Howard Gardner recull i defineix les cinc capacitats cognitives que seran les més sol·licitades en el futur: la ment disciplinar, la ment sintètica, la ment creativa, la ment respectuosa i la ment ètica.