La creació més coneguda de Pedro Calderón de la Barca es va estrenar en 1635 i, per tant, ens separen del moment en què es va escriure gairebé quatre segles. Així i tot, La vida és somni continua sent un text d'una contemporaneïtat extrema, potser perquè es planteja assumptes atemporals que ni tenien resposta en aquell moment ni la tenen avui. Què és la realitat? Quina relació tinc amb l'Estat, amb la meva família o amb mi mateix? És la realitat tan insubstancial com sembla? Li ho preguntava Calderón per boca de Segismundo, el seu protagonista, quan narrava la història del fill d'un rei que, a causa d'una profecia que diu que serà un monarca injust i tirànic, és empresonat pel seu pare i tancat en una masmorra fosca. Quan surti, li faran creure que la realitat que veu no és més que un somni, per a observar el seu comportament i retornar-lo a la cel·la si és necessari. La trama ens aboca a qüestions inquietants sobre la realitat i la relació que tenim amb ella, uns interrogants que estaven tan vius ahir com avui i que no afecten només els intel·lectuals, sinó que al·ludeixen al conjunt de la humanitat. Un príncep encadenat, una dona que es fa passar per home a la recerca de venjança, amor, revolta... El director Declan Donnellan i l'escenògraf Nick Ormerod, codirectors artístics de la companyia anglesa Cheek by Jowl, aporten la seva visió del món de l'escena a un clàssic de les lletres castellanes que han treballat conjuntament amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic que dirigeix Lluís Homar.
LA VIDA ES SUEÑO
de Calderón de la Barca
direcció
Intèrprets
Producció: GREC Festival
