La història del Teatre de Sarrià comença amb el desig de fer teatre. Corre l’any 1897 i als baixos de casa Aymà -del carrer de Caputxins, ara Major de Sarrià núm. 147- s’acaba d’instal·lar l’Acadèmia Josefina, institució fundada l’any anterior pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Entre aquelles parets, es produeix la primera vetllada teatral de la nova entitat: una primera part representada pels socis grans, la majoria estudiants de capellà, i una segona part amb la comèdia “El Mestre de Minyons”, de Josep Feliu i Codina, representada per dos mossens i pels nens que havien o acabaven de fer la Primera Comunió.
Les representacions teatrals, d’homes sols, tal i com manaven els costums de l’època, s’alternaven amb funcions de titelles. L’èxit va ser tant gran que va fer necessari buscar un nou emplaçament amb millors condicions. Així començà un pelegrinatge per diferents edificis que portà l’Acadèmia Josefina primer a Can Soler -al carrer de la Concepció 12, ara carrer de Graus-, i després al carrer d’Ivorra núm. 1, on va compartir estada amb els tradicionalistes sense que ni uns ni altres s’hi trobessin a gust. Finalment, el 1905, es va fer el darrer trasllat a un local i terreny de la família Mumbrú situat al carrer de Catalunya, actualment Major de Sarrià núm. 117. Correspon a l’actual edifici vell del Centre de Sarrià.
