Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch Levin, torna a casa amb la maleta buida després d'una llarga absència. No ha triomfat, no s'ha casat, no ha fet diners, no n'ha tret res. Quan arriba a casa, aquell món que ell s'havia pintat interiorment, un món idíl·lic, és totalment diferent, sense somnis, paralitzat, apàtic. És com si, durant la seva absència, ningú no hagués fet ni un pas cap endavant, com si haguessin oblidat desenvolupar-se, avançar. La vida passa de petits successos en petits successos, no passa res important, responen només als impulsos dels naixements, casaments i funerals. Però d'entre aquests acompanyants, Krum (el crosta) és el més passiu, els altres es casen, els altres moren, els altres volen viure. Ell és com una mena d'espectador que s'ha perdut a si mateix i apareix de cop per poblar un món d'il·lusions. Un ésser que veu el món com una posada en escena plena de les seves pors, de les seves fantasies. Un retrat impressionant i ple de sentit de l'humor d'un petit món poblat per tots nosaltres. (Carme Portaceli)
KRUM (EL CROSTA)
de Hanoch Levin
direcció Carme Portaceli
Intèrprets
| Pere Arquillué | Krum | |
| Jordi Brunet | Shkite | |
| Lluïsa Castell | Dupa | |
| Jordi Collet | Bertoldo, metge | |
| Gabriela Flores | Truda | |
| Carme González | Felícia | |
| Oriol Guinart | Tugatí | |
| Mónica López | Tuiti | |
| Pepa López | Mare | |
| Joan Negrié | Takhtikh | |
| Albert Pérez | Dolce |
Producció: Teatre Lliure
